Crónica de Marta Pascuet:

Demà el Patrol marró farà la primera excursió amb Discoverland. Encara la nit abans m’estic rumiant quin dels dos agafar. I és la nit abans quan comença l’aventura. Tinc dues bateries noves per posar-li. Engego, tot correcte. Me’n vaig a repostar per demà. Però això no serà possible. Perquè  no m’agrada el soroll del motor d’arranque… Ha sonat com si s’hagués quedat enganxat!!! Paro perquè em truquen i quan el vull engegar… Allà no hi ha res…

«Josep Maria que no m’arrenca el Patrol!! No sé si podré venir, puc posar.li les bateries al Patrol gros (el de batalla) però no he tingut temps d’anar a Itv….»

Són les 11 de la nit i en Josep ve cap a Quart amb l’HDJ i una eslinga. Arrenquem el Patrol marró i fem una mini ruta d’un quilòmetre i mig. «Mira, per aquesta línia s’hi pot pujar».

Paro davant de casa i fem la prova. Res. Ens veiem demà, miraré d’engegar l’altre Patrol.

Però la cosa no va funcionar a causa dels bornes, etc…

Sona el despertador. Uff, només he dormit quatre hores, aquest cop el «titititit» m’ha arrencat del món oníric…

Pugem cap a Ripoll, en Josep amb l’HDJ i jo amb la moto. Allà al pàrquing de les Llosses ens reunim amb els altres. Vénen dos Javiers, un porta un Hyunay Terracan amb la seva filla i l’altre un Jeep modern. En Carles vé amb un super GR i en Lluís ve amb un Frontera amb rodes de carretera i les dues mainades. És una de les seves primeres excursions, a veure com anirà.

Arrenquem amont després de deixar la meva moto a Ripoll. La vegetació aqui és de mitja muntanya, l’olor del boix tant característica… El paisatge és xulíssim, i el camí encara més. Quina enfangada!! Els 4×4 són com senglans revolcant-se per les basses.

En Lluís tá mans, fa passar bé el Frontera. Li diem que no entri amb tant de gas a les basses. Resulta que entrant en una d’elles hi havia una mica de clot i els nanos a darrere han fet un bot que casi han tocat el sostre. Segur que s’ho estàn passant pipa.

El camí té talls una mica tècnics. Els Javiers i en Carles ja en tenen el cul pelat. En aquest tall on el camí està trencat i fa una mena de trialera en Carles tira pel dret amb la seva màquina de GR, el Jeep també baixa i el Terracan i el Frontera passen arrambladets per dalt. El precedent a aquest tall tant trencat és un altre tall una mica fet caldo on s’hi passa per força i hi ha un roc que toca els baixos dels cotxes.

Seguim i fem parada a un lloc on hi ha una mena de turonet amb un camí que puja dret. Esmorzarem una miqueta. Allà ens trobem dos boletaires. Doncs mira, el món és molt petit.»Tu em sones» li diu un a en Carles. Doncs resulta que si la dona, que si la cunyada, que si tu, que si el teu germà, ja sé qui ets, si, ja ens hem vist algun cop per allà el poble! Que petit que és el món!

En Javier s’ha enfilat amb el Jeep per la pista que corona el cim. És molt dret i trencat, alguns s’han quedat boca-badats. Recordo que per aqui va ser on vaig pujar per primer cop a dalt d’un Samurai, una caixa de mistus al costat del meu Patrol que me’ls va posar per corbata.

Mencionar la quantitat de gent que es passeja pel bosc. De moment hem trobat ciclistes, boletaires, algun cotxe aparcat…. Tot això en els trams més lights.

​Anem fent teràpia de fang als nostres ferros. Fins a arribar a un últim tram on no podrem passar. Fa un mes enrere al preparar el recorregut no hi havia cap lletrero, però ara ens trobem un «prohibit passar, camí particular». Tot hi que tenint el permisos de medi ambient en Josep decideix anular aquest tram del track. És millor fer les coses ben fetes. Fem un recorregut alternatiu abans d’anar a dinar

A bosc no hi ha semàfors, però ens hem trobat una baca que barrava el pas, i ella tota tossuda… allà al mig palplantada ens deia «jo no em mouré d’aqui». Finalment s’ha apartat i hem seguit fins a Sant Jaume de Frontanyà on els nostres estómacs esperaven amb delit anar a dinar!. Hem fet la foto de grup i hem anat a dinar.

En Lluís estava molt content. I el seu Frontera m’ha sorprès positivament. I més anant amb rodes de sèrie, tant cotxe com propietari han sapigut fer-ho bé. És un bon inici!

Jo estic mig adormida, les poques hores de son m’estan passant factura. Llàstima que no hagi pogut venir amb el Patrol perquè m’hi hauria quedat a fer una migdiada!

S’ha fet molt tard! Agafo la moto que ja comença a fosquejar. La carretera de Vallfogona m’espera. Quin mono per tornar a agafar el 4×4!!

Aquesta s’ha de repetir, amb l’excusa de venir a recollir un plàstic d’uns baixos que hem trobat per allà tirat al costat d’una bassa de fang.

Així que gaaassss al ferro i fins la propera!!!!!

Marta Pascuet