Crònica de Marta Pascuet:
Demà el Patrol marró farà la primera excursió amb Discoverland. Encara la nit abans m’estic rumiant quin dels dos agafar. I és la nit abans quan comença l?aventura. Tinc dues bateries noves per posar-lo. Engego, tot correcte. Me’n vaig a proveir per demà. Però això no serà possible. Perquè no m’agrada el ruit del motor d’arrencada… Ha sonat com si s’hagués quedat enganxat!!! Paro perquè em truquin i quan el vull engegar… Allà no hi ha res…
"Josep Maria que no m’arrenca el Patrol!! No sé si podré venir, puc posar-li les bateries al Patrol gros (el de batalla) però no he tingut temps d’anar a Itv…."
Són les 11 de la nit i en Josep veu cap a Quart amb l’HDJ i una eslinga. Arrenquem el Patrol marró i fem una mini ruta d’un kilòmetre i mig. "Mira, per aquesta línia s’hi pot licitar".
Atur davant de casa i fem la prova. Res. Ens veiem demà, miraré d’arrancar l’altre Patrol.
Però la cosa no funcionarà a causa dels borns, etc…
Sona el despertador. Uff, només he dormit quatre hores, aquesta vegada el "titititit" m’ha arrencat del món oníric…
Pugem cap a Ripoll, al Josep amb l’HDJ i jo amb la moto. Allà al pàrquing de les Llosses ens reunim amb els altres. Venen dos Javiers, un porta un Hyunay Terracan amb la seva filla i l’altre un Jeep modern. A Carles ve amb un super GR ia Lluís veu amb un Frontera amb rodes de carretera i les dues mainades. És una de les seves primeres excursions, a veure com anirà.
Arrenquem amont després de deixar la meva moto a Ripoll. La vegetació aquí és de mitja muntanya, l’olor del boix tant característica… El paisatge és xulíssim, i el camí encara més. Quina enfangada!! Els 4×4 són com sengles rebolcant-se per les basses.
A Lluís ta mans, fa passar bé el Frontera. Li diem que no entre amb tant de gas a les basses. Resulta que entrant a una d’elles hi havia una mica de clot i els nanos a darrere han fet un bot que gairebé han tocat el sostre. Segur que s’ho estan passant pipa.
El camí té talls una mica tècnics. Els Javiers ia Carles ja tenen el cul pelat. En aquest tros on el camí està trencat i fa una mena de trialera a Carles llença pel dret amb la seva màquina de GR, el Jeep també baixa i el Terracan i el Frontera passen arrambladets per dalt. El precedent a aquest tall tant trencat és un altre tall un poc fet brou on s’hi passa per força i hi ha un roc que toca els baixos dels cotxes.
Seguim i fem parada a un lloc on hi ha una mena de turonet amb un camí que puja dret. Esmorzarem un poquet. Allà ens trobem dos boletaires. Doncs mira, el món és molt petit. "Tu em sones" li diu un a en Carles. Doncs resulta que si la dona, que si la cunyada, que si tu, que si el teu germà, ja sé qui ets, sí, ja ens hem vist alguna vegada per allà el poble! Que petit que és el món!
En Javier s’ha enfilat amb el Jeep per la pista que corona el cim. És molt dret i trencat, alguns s’han quedat boca-badats. Recordo que per aqui va ser on vaig pujar per primera vegada a dalt d’un Samurai, una caixa de mistus al costat del meu Patrol que me’ls va posar per corbata.
Esmentar la quantitat de gent que és passeja pel bosc. De moment hem trobat ciclistes, boletaires, algun cotxe aparcat…. Tot això als trams més lights.
Anem fent teràpia de fang als nostres ferros. Fins a arribar a un darrer tram on no podrem passar. Fa un mes enrere en preparar el recorregut no hi havia cap lletrer, però ara ens trobem un “prohibit passar, camí particular”. Tot i que tenint els permisos de medi ambient a Josep decideix anul·lar aquest tram del track. És millor fer les coses ben fetes. Fem un recorregut alternatiu abans d’anar a dinar
A bosc no hi ha semàfors, però ens hem trobat una baca que barrava el pas, i ella tota tossuda… allà al mig palplantada ens deia “jo no em mouré d’aquí”. Finalment s’ha apartat i hem seguit fins a Sant Jaume de Frontanyà on els nostres estómacs esperaven amb delit anar a dinar!. Hem fet la foto de grup i hem anat a dinar.
A Lluís estava molt content. I el seu Frontera m’ha sorprès positivament. I més anant amb rodes de sèrie, tant cotxe com propietari han sapigut fer-ho bé. És un bon inici!
Jo estic mig adormida, les poques hores de son m’estan passant factura. Llàstima que no hagi pogut venir amb el Patrol perquè m’hi hauria quedat a fer una migdiada!
S´ha fet molt tard! Agafo la moto que ja comença a fosquejar. La carretera de Vallfogona m’espera. Quin mico per tornar a agafar el 4×4!!
Aquesta s’ha de repetir, amb l’excusa de venir a recollir un plàstic d’uns baixos que hem trobat allà tirat al costat d’una bassa de fang.
Així que gaaassss al ferro i fins la propera!!!!!
Marta Pascuet