Un passeig per la lluna?… Tenim el vehicle. Un petit 4×4 amb motors elèctrics ens podria portar a fer una volta pel Mar de la Tranquil·litat. El més difícil serà arribar-hi, però aquesta ja és una altra història…
Hi havia una vegada un enginyer, Ferdinand Porsche, que el 1900 va idear un vehicle de tracció a les quatre rodes quan treballava per al fabricant de carruatges de luxe Jacob Lohner&Co. I hi havia una altra vegada, el 1969, l’aeronàutica Boeing, que va fabricar el primer vehicle lunar. Però, què tenen en comú els principis d’aquestes dues històries? Doncs ni més ni menys que una idea, un concepte de vehicle i de motor que encara avui continua sent protagonista dels projectes més ambiciosos del panorama 4×4 .
Es tracta del motor elèctric de rodeta de roda, que no és altre que el que propulsava a l’arxifamós Lohner – Porsch e ( veure article corresponent ), i el germen de la idea del primer LRV (Lunar Rover Vehicle) i de tots els projectes de vehicles espacials posteriors, que, encara que més avançats tecnològicament, segueixen basant-se en el motor elèctric per roda per assegurar la tracció total. Així que, podem dir sense por d’equivocar-nos, que el primer 4×4 que es va inventar també ha estat el que més lluny ha portat l’home. Almenys fins ara.
El primer LRV va trepitjar la lluna el 26 de juliol de 1971. Va viatjar fins allà acoblat a la càpsula lunar de l’Apollo (la part de la nau dissenyada per al desembarcament a la lluna) a les missions 15, 16 i 17. En aquests viatges no només calia adaptar-se a un terreny escarpat, sinó també a altres circumstàncies com la temperatura i la gravetat. De fet, el LRV podia suportar oscil·lacions de temperatura de 100º, per sobre i per sota de 0º; i d’altra banda, tenia la resistència suficient per suportar quatre vegades els seus 209,5 kg (uns 180 al buit). Per adaptar-se a aquell terreny pedregós i estrany, les rodes estaven fetes amb un teixit especial a base de cordes de piano de 90 polzades. Cadascuna (d’aquí el parentiu amb el Porsche Lohner) portava incorporat el seu propi motor elèctric, alimentat per dues bateries de 36 volts; i s’estimava que cadascun dels motors tenia una vida útil de 75.000 revolucions, cosa que equival aproximadament a 180 km. Com a mesura de seguretat, cadascuna de les rodes es podia alliberar del motor i continuar girant, de manera que si un motor s’avariava, el cotxe podia avançar a una velocitat mínima propulsat per la resta dels motors.
Tenint en compte que els astronautes no podien desplaçar-se a més de 9,6 km. a la rodona del Mòdul Lunar (que equival a la distància que podien recórrer a peu en cas d’emergència), l’LRV, a la missió Apollo 15, va realitzar 90,8 km, a una velocitat màxima de 16 km/h. El xassís, a 35 cm del terra, estava compost de tres parts: a la davantera, es van col·locar les bateries, la unitat de procés de la informació i els controls electrònics de marxa i direcció, a la central, els seients dels astronautes, la consola de control i la palanca de direcció entre els dos seients.
Pel que fa a “l’equipament”, el Rover, que era biplaça, portava una càmera de televisió en color, tomavistes de 16mm, càmera de fotos de 70mm, perforadora de terra, pinces per recollir mostres, magnetòmetre, eines, recanvis i un navegador que indicava la direcció del vehicle, la distància total recorreguda i la distància al Mòdul Lunar, gràcies al que els astronautes van poder arribar-hi a menys de 100m de distància del mòdul.
BANC DE DADES (ROVER LUNAR) :
Tripulació: David R. Scott , James B. Irwin, Alfred M. Worden Durada: 12 dies, 17 hores, 12 min, segons… Localització a la Lluna: Hadley-Apennine Coordenades: 26.08 graus Nord, 3.66 graus Est Velocitat màxima: 16 km/h Dimensions: 3,10 x 1.82 metres Pes: 181 kg al buit. 209,5 kg. a la Terra.
Motor: 4 motors elèctrics (un per roda) de 0,25 CV cadascun. Alimentació : dues bateries de 36 Volts.
A Mart en un TT sis rodes
Mart va ser el següent objectiu d’exploració, però a diferència dels LRV lunars el primer tot terreny (RVM) rastrejant la superfície del planeta vermell (RVM) era un robot cognom Opportunity (el seu company Spirit va caure en acte de servei) de sis rodes, cadascuna propulsada per un motor elèctric individual, encara que només les davanteres i les del darrere eren capaces de fer girar 360º el vehicle. Les rodes centrals només aportaven la curvatura necessària per adaptar-se millor al terreny. El diferencial dels Rovers de Mart permetia adaptar el vehicle a totes les posicions que cadascuna de les rodes podia adoptar, de manera que quan una pujava o baixava per un terreny escarpat, les altres equilibraven el vehicle. Per això, el sistema obligava el Rover a moure’s només la meitat del que era capaç. Això sí, no eren ràpids… l’Opportunity –igual que Spirit- es movia a una velocitat màxima de 5 cm. per segon, i per motius de seguretat, estava programat per aturar-se a observar i entendre el terreny en seqüències de 10 i 20 segons. S’alimentaven amb energia solar durant el dia i amb bateries recarregables.