Crònica de Marta Pascuet:
Demà el Patrol farà la primera excursió amb DiscoverLand. És la nit anterior i encara estic pensant quin dels dos agafar. I és a la nit quan comença l?aventura. Tinc dues bateries noves per posar-lo. Encenc, tot correcte. Em repostaré per matí, però això no serà possible. No m’agrada el soroll del motor d’arrencada… Ha sonat com si s’hagués quedat enganxat!!! Paro perquè em truquen i quan ho vull posar en marxa… allà no hi ha res….
“Josep M., que no m’arrenca el Patrol!! No sé si hi podré anar, puc posar les bateries al Patrol groc (el de batalla) però no he tingut temps d’anar a la ITV…”
Són les 11 de la nit quan el Josep ve a Quart amb l’HDJ80 i una eslinga. Arranquem el Patrol marró i fem una mini ruta de 1,5km. “Mira, per aquesta línia es pot pujar”
Atur davant de casa i fem la prova. Res. Ens veiem demà. Miraré de posar en marxa el Patrol.
Però la cosa no va funcionar a causa dels borns…
Sona el despertador. Uff, només he dormit quatre hores, aquesta vegada el “titititi” m’ha arrencat del món oníric…
Pugem cap a Ripoll, en Josep amb l’HDJ80 i jo amb la moto. Allà ens vam reunir amb la resta de grup. Vénen dos Javiers, un amb la seva filla Carla i un Hyunday Terracan i l’altre amb un Jeep modern. El Carles va amb un súper GR i el Lluís amb un Frontera, rodes de carretera i dos nens, és una de les seves primeres excursions, a veure què tal.
Després de deixar la moto a Ripoll tirem cap amunt. Aquí la vegetació és de muntanya mitjana, l’olor del boix tan característica…El paisatge és xulíssim, i el camí encara més. Que de fang!!! Els 4×4 són com senglars rebolcant-se al fang.
El Lluís té traça, passa bé amb el Frontera. Li diem que no entri amb tant gas als tolls, perquè els nens van darrere fent bots i gairebé toquen el sostre. Segur que s’ho estan passant pipa.
El camí té passos una mica tècnics. Els Javiers i el Carles saben el que es fan.
Al tall on el camí està trencat i fa una mena de trialera Carles tira recte amb la seva màquina GR; el Jeep també passa i el Terracan i el Frontera passen enganxadets per dalt. El precedent a aquest tall tan trencat és un altre tall una mica fet brou on es passa per força i hi ha una pedra que toca els baixos dels cotxes.
Seguim i fem una parada en un lloc on hi ha una pujadeta amb un camí que puja dret. Esmorzem i ens trobem amb boletaires. “El món és molt petit, tu em sones, li diu un a en Carles. Doncs resulta que si la dona, que si la cunyada, que si tu, que si el teu germà… Ja sé qui ets, si ja ens havíem vist pel poble. Que petit és el món!!” Javier ha pujat amb el Jeep per la pista que porta al cim. És costeruda i està trencada; alguns han quedat amb la boca oberta. Recordo que per aquí va ser per on vaig pujar per primera vegada amb un Samurai, una capsa de llumins al costat del meu Patrol, que me’ls va posar de corbata. Destacar la quantitat de gent que ens trobem al bosc. Podem destacar ciclistes, butlletes, algun cotxe aparcat… Tot això als trams més tranquils.
Fem fangoteràpia als nostres ferros. Fins a arribar a un darrer tram on no podem passar. Fa un mes en preparar el recorregut no hi havia cap rètol, però ara ens vam trobar un cartell de “prohibit passar, camí particular”. Tot i que tenim els permisos de medi ambient Josep decideix anul·lar aquest tram del track, és millor fer les coses bé. Fem un recorregut alternatiu abans d’anar a dinar.
Al bosc no hi ha semàfors, però sí una vaca que ens tanca el pas, i molt tossuda… Allà al mig plantada ens deia jo no em mouré d’aquí! Finalment s’ha apartat i hem seguit fins a Sant Jaume de Frontanyà on els nostres estómacs esperaven amb ànsia el dinar. Hem fet la foto de grup i hem anat a dinar.
El Lluís estava molt content, i la seva Frontera m’ha sorprès positivament, i anant més amb rodes de sèrie. Tant el cotxe com el propietari ho han fet molt bé. És un bon inici!!!
Jo estic mig adormida, les poques hores de son m’estan passant factura. Llàstima que no hagi pogut venir amb el Patrol perquè hauria pogut fer una migdiada! S’ha fet molt tard! Agafo la moto que ja comença a fosquejar. La carretera de Vallfogona m?espera. Quin mico per tornar a agafar el 4×4 !!
Aquesta s’ha de repetir, amb l’excusa de venir a recollir un plàstic d’uns baixos que hi hem trobat tirat al costat d’una bassa de fang.
Així que gaaassss al ferro i fins a la propera !!!!!
Marta Pascuet
