Quin va ser el primer 4×4 del futur? Segurament, la resposta a aquesta pregunta la trobem al Lohner-Porsche, un vehicle que el 1900 va deixar bocabadats crítics i industrials durant la seva presentació a l’Exposició Mundial de París d’aquell any.
Un joveníssim Ferdinand Porsche havia dissenyat un vehicle que es pot considerar el primer tot terreny elèctric, un concepte en què els fabricants de la indústria actual no han deixat d’aprofundir.
Cadascuna de les rodes davanteres del cotxe portava incorporat un motor elèctric de boixa que no tenia cap mena de mecanisme intermedi: ni engranatges a la roda, ni cadenes de transmissió, ni diferencials. D’aquesta manera, la roda, que funcionava com un rotor de corrent continu, girava al voltant d’un estator ancorat fermament a la suspensió. El gran èxit d’aquest motor era precisament que no hi havia cap mena de pèrdua de potència a causa de les friccions mecàniques, cosa que assegurava una eficàcia d’almenys el 83%. Tant èxit va tenir aquest prototip en la seva presentació, que Porsche es va fer famós a la indústria.
Tècnicament, cadascun dels motors estava preparat per lliurar 7 CV durant 20 minuts, encara que en circumstàncies normals la resposta era d’uns 2,5 CV a 120 rpm. S’alimentava gràcies a una bateria de 80V, que aportava al cotxe autonomia durant aproximadament 50 Km. a una velocitat de creuer de 37 km/h. La velocitat mínima era de 17 km/hi la màxima de 50. Pel que fa al sistema de fre, el davanter era elèctric, mentre que per a la part del darrere, Porsche havia ideat un sistema mecànic amb fleix i mecanismes de carraca per no lliscar a les pendents. Els radis de les rodes davanteres mesuraven 65 cm i les del darrere 95, i estaven realitzades en fusta. En total el Porsche-Lohner pesava una tona, de la qual 40% era a causa de la bateria .
Porsche va fabricar a continuació del 4×4 una versió híbrida (4×2) que es pot considerar també la primera de la història de l’automoció: comptava amb dos motors elèctrics a les rodes davanteres de 2,7 CV (de 270 kg cadascun de pes) i estaven combinats amb dos motors tèrmics DeDion-Bouton dun cilindre, quatre temps, 700 cc. i 2,5 CV de potència. Estaven situats després del seient del conductor. El conjunt anava associat a una caixa de canvis de 6 velocitats. Recentment, el Museu de Porsche ha aconseguit reconstruir una rèplica de la interlocutòria de 1900 batejat com a ‘Semper Vivus’.
Un cotxe de luxe i curses
Tal va ser l’èxit que Lohner va fabricar prop de 300 exemplars, ja al seu moment força més cars que els cotxes amb motor de combustió que es comercialitzaven.
Costaba entre 10.000 y 35.000 coronas austriacas , depenent del motor i les prestacions, i alguns representants de la “jet set”es van fer amb un. Els qui el van conduir van dir-li que “no patina en corbes tancades o als carrers lliscants per acumulació de fang” , qualitats que delaten la seva incipient actitud de tot terreny. Aquest mateix any, Porsche va aparcar davant de la casa d’EW Hart un cotxe de competició amb motor de boixa de roda, i un any més tard, ell mateix venceria al Ral·li Exelberg assegut al volant d’un altre model seu basat en aquesta mateixa tecnologia. Per cert, aquest mateix principi de Porsche seria aplicat per la Nasa al seu Rover Lunar…
Grans fites del 4×4
La història del 4×4 està inevitablement vinculada a la Gran Guerra, en què els exèrcits van haver de dissenyar noves formes de transportar armament, material i tropes en vehicles lleugers que s’adaptessin a tota mena de circumstàncies. Avui, la finalitat d’aquests cotxes és radicalment diferent.
Mitsubishi PX33. El 1936 s’exhibeix per primera vegada el PX33, el primer turisme nipó amb tracció a les quatre rodes. Aquest cotxe va suposar un avenç important per a la indústria nipona, que es posava a l’alçada del que estava passant a Europa, però a més asseia les bases del que més endavant seria el senyal d’identitat més clar de Mitsubishi: la vocació per la tracció integral.
Jeep CJ. En acabar la II Guerra Mundial, en què el primer Jeep havia tingut un paper fonamental per a l’exèrcit dels Estats Units, Willys-Overland va decidir fabricar una versió civil, al principi destinada a l’ús industrial, però que no va trigar a convertir-se en una opció encaminada al lleure per a molts aficionats al motor. A inicis del 1.946 es va presentar el primer Jeep destinat al mercat civil, el CJ-2A (Civil Jeep 2A), és clar que el primer Jeep que va treure el mercat com a vehicle 100% lúdic va ser el Jeepster, el 1948.
Land Rover. Després de la Guerra, escassejava el ferro al regne Unit, al contrari del que passava amb l’alumini. Per aquest motiu moltes de les peces dels primers Land Rover que van sortir al mercat el 1948 estaven construïts en aquest material. La primera sèrie de Land Rover sortia de la factoria de Solihull amb motor benzina de 1.595 cc i 50 CV de potència.
Toyota Land Cruiser. Després de sobreviure a la inflació provocada pels plans de reconstrucció del país, la indústria japonesa de l’automòbil va veure la seva oportunitat al començament de la Guerra de Corea, on l’exèrcit nord-americà va sol·licitar una important flota de vehicles. El 1954 neix el BJ, inspirat en el Jeep Willy’s, però amb una distància més gran entre eixos i un motor de sis cilindres, molt més potent, basat en un antic disseny de Chevrolet. S’iniciava saga Land Cruiser.
Text: Chema Huete; fotos: arxiu 4×4 Pasion